Reflexió sobre la meva experiència com a mentor LGTBIQ+ i assessor de startups socials. Com el voluntariat em va donar un coneixement “des de la trinxera” que ara aplico per assessorar empreses, assegurant que les estratègies de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) tinguin un impacte real en les persones i no siguin només màrqueting.
La distància entre el despatx i la realitat
Hi ha una bretxa perillosa al món corporatiu: la que separa les decisions que es prenen en una sala de juntes climatitzada de la realitat que viuen els col·lectius vulnerables al carrer. Molts plans de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) fallen no per manca de pressupost, sinó per manca de carrer.
El meu perfil professional s’ha forjat en aquesta intersecció. Abans de dissenyar estratègies empresarials, vaig estar (i segueixo estant) a la “trinxera” del voluntariat. Com a mentor LGTBIQ+ i assessor de startups amb impacte social, he vist de primera mà on fallen les bones intencions quan xoquen amb la realitat humana.
El que no t’ensenyen a l’escola de negocis
El voluntariat em va ensenyar lliçons que cap MBA no pot oferir i que avui són la base de l’ètica de INCLUSYS:
- La interseccionalitat no és teoria: He acompanyat persones que no només enfronten barreres per ser neurodivergents, sinó també per la seva orientació sexual o identitat de gènere. Entendre que una persona és tot complex i no una suma d’etiquetes és vital. No pots dissenyar una política d’inclusió per a autistes ignorant que potser aquesta persona també enfronta discriminació per ser trans o migrant.
- La fragilitat del “suport d’aparador”: He vist la frustració de nois i noies que entren a treballar en empreses que es posen la bandera arcoiris al juny o parlen de neurodiversitat a LinkedIn, però que internament no tenen protocols contra l’assetjament o d’adaptacions reals. Aquesta hipocresia corporativa fa més mal que la indiferència.
- La resiliència com a actiu, no com a llàstima: Al Tercer Sector aprens que les persones a qui ajudes no són víctimes passives; són supervivents amb habilitats increïbles dadaptació. La meva feina és ajudar les empreses a veure i valorar aquesta potència, no a “salvar” ningú.
De la filantropia a l’estratègia operativa
Quan assessoro una empresa avui, no els venc “caritat”. Faig servir la meva experiència a la trinxera per auditar les seves estratègies de RSC amb una pregunta simple: “Això canvia la vida d’algú dilluns al matí, o només queda bé a la memòria anual?”.
Transformem el voluntariat corporatiu i les polítiques de diversitat en eines operatives:
- En lloc de donar diners cegament, dissenyem programes de mentoria inversa on els directius aprenen de la diversitat dels seus empleats.
- En lloc de xerrades motivacionals genèriques, implementem canvis estructurals basats en les necessitats reals que he escoltat durant anys a les sessions de mentoria.
RSC amb ADN de trinxera
La veritable responsabilitat social no es mesura en likes ni en notes de premsa. Es mesura en la seguretat psicològica dels teus equips i en la coherència de les teves accions.
Haver estat a l’altra banda, escoltant les pors i els somnis de les persones que les empreses diuen voler ajudar, em dóna un avantatge competitiu únic: sé distingir el fum del foc.
A INCLUSYS, ajudem les organitzacions a deixar de fer “turisme social” i començar a generar impacte estructural. Perquè la millor estratègia no és la que més brilla, sinó la que, al final del dia, permet que les persones siguin, simplement, elles mateixes.
