Un relat personal sobre com un diagnòstic als 14 anys no va ser un límit, sinó l’inici d’una carrera de resiliència. Des de començar a treballar als 16 anys fins a fundar INCLUSYS, exploro com he transformat les suposades barreres de la neurodivergència en els meus actius professionals més grans i en el motor d’aquest projecte.
El diagnòstic com a mapa, no com a etiqueta
Rebre un diagnòstic de Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) i TDAH als 14 anys se sol veure, des de fora, com una notícia difícil. Per mi, va ser tot el contrari: va ser rebre finalment el manual d’instruccions d’un sistema operatiu que ningú m’havia explicat.
Lluny de paralitzar-me, aquesta autoconsciència primerenca em va empènyer al món laboral amb tot just 16 anys. No va ser un camí de roses; l’entorn corporatiu estàndard no està dissenyat per a cervells com el meu. No obstant això, aquesta fricció primerenca va ser la meva millor escola. Vaig aprendre per força on xocava la meva neurobiologia amb les estructures rígides, però també vaig començar a entreveure una cosa que canviaria la meva vida: les meves diferències no eren errors, eren característiques d’alt rendiment si es feien servir en el context adequat.
L’alquímia de la neurodivergència en els negocis
Sovint es parla de la neurodivergència en termes de “dèficits” d’atenció o comunicació. A la meva trajectòria cap a la fundació de INCLUSYS, he reescrit aquestes definicions:
- On altres veuen “obsessió”, jo veig profunditat. L’autisme m’atorga la capacitat d’hiper-enfocar-me (monotropisme) en problemes complexos, analitzant patrons i detalls que la majoria passa per alt. En consultoria, això es tradueix en auditories exhaustives i solucions que van a l’arrel, no només a la superfície.
- On altres veuen “impulsivitat”, jo veig innovació. El TDAH és el motor que em permet pivotar ràpidament, connectar idees aparentment inconnexes i mantenir l’energia necessària per emprendre. La ment TDAH és una màquina de generar escenaris, cosa que és vital per a l’estratègia empresarial en temps d’incertesa.
Liderar des de l’autenticitat radical
Fundar INCLUSYS no va ser només un pas lògic professional, va ser una necessitat vital. Volia construir l’empresa on al meu “jo” de 16 anys li hagués agradat treballar.
Liderar sent obertament autista i TDAH implica un estil de gestió diferent. Implica una honestedat radical; no hi ha agendes ocultes ni polítiques d’oficina passiu-agressives, perquè senzillament no opero en aquesta freqüència. Això crea un entorn de confiança i claredat que és increïblement eficient.
Lidero sense filtres: si tinc necessitats sensorials o baixa energia, ho comunico. Aquesta transparència cerca que deixem de gastar forces a fingir i les usem per rendir des de la nostra veritable naturalesa.
INCLUSYS: La prova vivent
Avui, INCLUSYS no és només una consultora; és la prova que la neurodivergència pot ocupar la butaca de direcció. La meva història personal és el filtre de qualitat dels nostres serveis. Quan diem que sabem com integrar talent divers, no és perquè hàgim llegit un paper acadèmic, sinó perquè hem viscut el desafiament en primera persona.
El meu passat és la meva fortalesa perquè m’ha ensenyat que la resiliència no és aguantar un sistema que et fa malbé, sinó tenir la valentia de construir-ne un de nou. I això és exactament el que fem aquí cada dia.
